Previsions d’habitatge pel 2027

Persisteix el repte d’ampliar el parc d’habitatge assequible a les comarques gironines

Les perspectives per al 2027 en el sector de l’habitatge apunten a la continuïtat de bona part de les tendències que han caracteritzat el mercat gironí durant el 2026. La demanda residencial previsiblement es mantindrà elevada, especialment a Girona i la seva àrea urbana i als municipis de la Costa Brava, mentre que l’increment de l’oferta continuarà condicionat pel ritme de construcció i la disponibilitat d’habitatges de segona mà. No hi ha, de moment, indicadors suficients per anticipar una baixada generalitzada dels preus.

En el mercat de compravenda, l’evolució dels tipus d’interès hipotecaris serà un dels factors determinants. Unes condicions de finançament favorables podrien facilitar l’accés a la compra a una part de les famílies, però també estimular encara més la demanda i mantenir la pressió sobre els preus. Per contra, un encariment del crèdit podria moderar el nombre d’operacions, especialment entre els compradors amb menys estalvis.

Projectes visats

Pel que fa a l’obra nova, l’augment dels visats registrat durant el primer semestre del 2026 permet preveure una continuïtat de l’activitat constructora. Tanmateix, una part important dels habitatges projectats no arribarà al mercat fins més endavant. A més, l’elevat preu de les noves promocions fa difícil que aquest increment de l’oferta es tradueixi automàticament en una millora de l’accessibilitat per a les rendes mitjanes i baixes.

El lloguer continuarà sent un dels segments amb més incerteses. Caldrà comprovar si la recuperació dels contractes observada durant els primers mesos del 2026 es consolida i si les mesures de regulació aconsegueixen contenir els preus sense reduir l’oferta disponible. L’evolució dels lloguers de temporada i d’habitacions, així com la possible incorporació d’habitatges que actualment tenen altres usos, també influirà en el comportament del mercat.

Un altre dels grans interrogants serà la capacitat de les administracions per transformar els anuncis d’habitatge públic en promocions efectives. Els programes de la Generalitat, la mobilització de sòl municipal i la col·laboració amb promotors i entitats socials poden contribuir a ampliar el parc assequible, però el seu impacte dependrà del nombre d’habitatges que realment s’acabin i es posin a disposició dels ciutadans.

La rehabilitació del parc existent i la transformació d’edificis per destinar-los a ús residencial també poden adquirir més protagonisme. Aquestes actuacions poden resultar especialment rellevants als nuclis urbans consolidats, on les possibilitats de construir nous habitatges són limitades, i als municipis de l’interior que disposen d’immobles infrautilitzats.

En definitiva, el 2027 es presenta com un any de continuïtat de l’activitat immobiliària, però també de persistència de les dificultats d’accés a l’habitatge. El sector afronta el repte d’incrementar la construcció i mobilitzar el parc existent, mentre que les administracions hauran de demostrar que les polítiques anunciades poden traduir-se en una oferta assequible més àmplia. La qüestió principal ja no serà només quants habitatges es construeixen o es venen, sinó quants poden arribar a ser una llar per a les persones que viuen i treballen a les comarques gironines.

L’assignatura pendent

L’habitatge de protecció oficial ha guanyat protagonisme en el debat polític i social, però el parc disponible continua sent reduït. Un estudi de la Càtedra d’Habitatge Pere Bahí de la Universitat de Girona, presentat al febrer, va advertir que la construcció d’habitatge social i protegit no ha seguit el ritme del creixement demogràfic de la demarcació, que va superar el 10% entre el 2015 i el 2024. L’informe també va posar de manifest els desequilibris territorials. La Garrotxa presenta una proporció relativament elevada d’habitatge protegit, mentre que la Selva concentra només el 16% del parc protegit de la demarcació, malgrat representar el 23% de la població. La recerca conclou que l’oferta és insuficient i que cal ampliar el parc destinat a lloguer social i assequible. Durant el 2026, les administracions han continuat anunciant i impulsant promocions públiques, mobilitzant sòl i explorant fórmules de col·laboració amb promotors privats i entitats socials. A Girona ciutat, l’obertura d’una convocatòria per adjudicar 98 habitatges protegits de lloguer ha evidenciat la importància d’aquestes actuacions, però també la dimensió de les necessitats pendents.